Amoïnades pel setge a què se sotmet l’escola catalana, un grup d’organitzacions membres de la comunitat educativa hem decidit plantar cara i canviar el silenci per raons.
Amb aquesta finalitat, el Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), amb la col·laboració de la Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament (USTEC), la Confederació General de Treballadors (CGT), Comissions obreres (CCOO) , FETE-UGT, la Federació d’Associacions de Pares i Mares de Catalunya (FAPAC), Som Escola, Escola Valenciana i el Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament de les Illes Balears (STEI), hem volgut organitzar, a les Terres de l’Ebre, un seguit de quatre taules rodones, una a cadascuna de les quatre capitals de comarca del territori, per a dir en veu alta d’allò que sovint no passa de l’àmbit de la conversa entre companys a les sales de professors, entre famílies i docents a les tutories, entre companys als claustres i les assemblees. Quatre taules rodones per fer comunitat, aclarir les idees i prendre consciència de la nostra situació, perquè sols des del coneixement compartit serem prou forts per a defensar els nostres drets.
No podem admetre per més temps que es qüestioni tothora el dret dels catalans a disposar d’una escola catalana en llengua i continguts, que s’ataqui —malgrat els bons resultats que n’acrediten l’encert—, sistemàticament i des de tots els fronts, el model lingüístic de la nostra escola; que es menystingui de manera continuada el dret fonamental a la llibertat de càtedra i que es difami amb acusacions d’adoctrinament la nostra escola i els seus docents, que se’ls amenaci fins al punt que aprenguin a desconfiar dels seus alumnes i de llurs famílies i a autocensurar-se; que no cessi la precarització de l’escola pública fins a posar en risc la cohesió social i la competència i la necessària igualtat d’oportunitats dels nostres joves.
Cal que alcem la veu per a evitar que un discurs insidiós que, per constantment repetit, ha acabat esdevenint familiar, es legitimi fins a corcar-nos i fer-nos perdre la confiança en nosaltres mateixos. No podem permetre que aquest discurs pensat per culpabilitzar-nos interfereixi en la feina de l’escola i dificulti la seua tasca, fonamental per al futur del nostre país. En una situació com la nostra el primer que ens cal és retornar-li el nom a les coses i reaprendre que l’escola no fabrica, sinó que educa, i que no és asèptica, sinó crítica, alhora que arrelada al poble al qual serveix.
Hem convidat Vicent Moreno, president d’Escola Valenciana, i Antònia Font, del Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament de les Illes Balears, perquè ens expliquin les seues lluites i comparteixin amb nosaltres els seus problemes i perspectives. Tindrem entre nosaltres Manel Riu, professor de Tremp acusat de delicte d’odi. Hi parlaran els pares i les mares dels nostres alumnes, al costat dels docents. Però sobretot esperem que parleu vosaltres, perquè quan demanem que vingueu a aquestes trobades que hem organitzat no us demanem que veniu a escoltar, sinó a participar.
Ara, companys de la comunitat educativa, hem de prendre la paraula en defensa pròpia, espolsar-nos les inèrcies, desemmascarar els sofismes i tornar a saber-nos els responsables d’una escola per al un país.
Entrevista Jordi Martí – taula rodona per l’Escola Catalana (16-5-18)
SOM ESCOLA / TERRES DE L'EBRE 