“L’ESCOLA NO TÉ POR” CICLE TAULES RODONES EN DEFENSA DE L’ESCOLA CATALANA

 

CARTELL

edp-page-001

Amoïnades pel setge a què se sotmet l’escola catalana, un grup d’organitzacions membres de la comunitat educativa hem decidit plantar cara i canviar el silenci per raons.

Amb aquesta finalitat, el Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), amb la col·laboració de la Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament (USTEC), la Confederació General de Treballadors (CGT), Comissions obreres (CCOO) , FETE-UGT, la Federació d’Associacions de Pares i Mares de Catalunya (FAPAC), Som Escola, Escola Valenciana i el Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament de les Illes Balears (STEI), hem volgut organitzar, a  les Terres de l’Ebre, un seguit de quatre taules rodones, una a cadascuna de les quatre capitals de comarca del territori, per a dir en veu alta d’allò que sovint no passa de l’àmbit de la conversa entre companys a les sales de professors, entre famílies i docents a les tutories, entre companys als claustres i les assemblees. Quatre taules rodones per fer comunitat, aclarir les idees i prendre consciència de la nostra situació, perquè sols des del coneixement compartit serem prou forts per a defensar els nostres drets.

No podem admetre per més temps que es qüestioni tothora el dret dels catalans a disposar d’una escola catalana en llengua i continguts, que s’ataqui —malgrat els bons resultats que n’acrediten l’encert—, sistemàticament i des de tots els fronts, el model lingüístic de la nostra escola; que es menystingui de manera continuada el dret fonamental a la llibertat de càtedra i que es difami amb acusacions d’adoctrinament la nostra escola i els seus docents, que se’ls amenaci fins al punt que aprenguin a desconfiar dels seus alumnes i de llurs famílies i a autocensurar-se; que no cessi la precarització de l’escola pública fins a posar en risc la cohesió social i la competència i la necessària igualtat d’oportunitats dels nostres joves.

Cal que alcem la veu per a evitar que un discurs insidiós que, per constantment repetit, ha acabat esdevenint familiar, es legitimi fins a corcar-nos i fer-nos perdre la confiança en nosaltres mateixos. No podem permetre que aquest discurs pensat per culpabilitzar-nos interfereixi en la feina de l’escola i dificulti la seua tasca, fonamental per al futur del nostre país. En una situació com la nostra el primer que ens cal és retornar-li el nom a les coses i reaprendre que l’escola no fabrica, sinó que educa, i que no és asèptica, sinó crítica, alhora que arrelada al poble al qual serveix.

Hem convidat Vicent Moreno, president d’Escola Valenciana, i Antònia Font, del Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament de les Illes Balears, perquè ens expliquin les seues lluites i comparteixin amb nosaltres els seus problemes i perspectives. Tindrem entre nosaltres Manel Riu, professor de Tremp acusat de delicte d’odi. Hi parlaran els pares i les mares dels nostres alumnes, al costat dels docents. Però sobretot esperem que parleu vosaltres, perquè quan demanem que vingueu a aquestes trobades que hem organitzat no us demanem que veniu a escoltar, sinó a participar.

Ara, companys de la comunitat educativa, hem de prendre la paraula en defensa pròpia, espolsar-nos les inèrcies, desemmascarar els sofismes i tornar a saber-nos els responsables d’una escola per al un país.

Documento de Microsoft Word nou-page-001

Entrevista Jordi Martí – taula rodona per l’Escola Catalana (16-5-18)

http://radiomoradebre.cat/wp/2018/05/16/entrevista-jordi-marti-taula-rodona-per-lescola-catalana-16-5-18

 

ENTREVISTA A MIQUEL-ÀNGEL PRADILLA:LA SITUACIÓ DE LA LLENGUA CATALANA, DARRERES DADES

 A PARTIR DEL MINUT 37 i mig

La punta del diamant (amb Núria Móra), a Ràdio Tortosa

http://www.ivoox.com/punta-del-diamant-24-01-2017-primera-hora-audios-mp3_rf_16609116_1.html

head-logo-radio-tortosa1

PRESENTACIÓ DE L’INFORME SOBRE LA SITUACIÓ DE LA LLENGUA CATALANA, 2015

II EDICIÓ CICLE CONFERÈNCIES “LLENGUA, SOCIETAT I PODER”, 2017

“L’ESCOLA I LA REVITALITZACIÓ DEL CATALÀ: LA LLENGUA A L’AULA I AL PATI”

PRIMERA CONFERÈNCIA

“PRESENTACIÓ DE L’INFORME SOBRE LA SITUACIÓ DE LA LLENGUA CATALANA, 2015”

II EDICIÓ CICLE CONFERÈNCIES “LLENGUA, SOCIETAT I PODER”, 2017. INAGURACIÓ

II EDICIÓ CICLE CONFERÈNCIES “LLENGUA, SOCIETAT I PODER”, 2017

PARLAMENTS INAUGURALS

“L’ESCOLA I LA REVITALITZACIÓ DEL CATALÀ: LA LLENGUA A L’AULA I AL PATI”

Pere Mayans: “No és el mateix fer classe a Bot que a l’Hospitalet de Llobregat”

capcaleraperemayans

Amb el títol de ‘L’escola i la revitalització del català: la llengua a l’aula i al pati’, el II Cicle de Conferències sobre Sociolingüística a les Terres de l’Ebre ‘Llengua, Societat i Futur’ reflexionarà sobre l’ús de la llengua a l’escola i entre els joves. De fet, són els usos lingüístics dels joves d’avui els que marcaran el futur de la llengua. Hem parlat sobre l’estat de la llengua amb Pere Mayans, cap del Servei d’Immersió i Acolliment Lingüístics del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. En total, s’han programat cinc conferències que s’impartiran l’últim dijous de cada mes a les 6 de la tarda al Campus Terres de l’Ebre de la URV, excepte la del mes de març que es farà en divendres.

– Quins són els reptes de les polítiques lingüístiques a Catalunya?
S’han d’anar alternant les polítiques de manteniment amb les de promoció de les noves llengües. Volem que les llengües d’origen de la nova immigració, com són l’àrab, l’amazic o el romanès, formin part també de l’ensenyament curricular. També hem de millorar l’anglès, però aquesta millora no ha de passar per renunciar al català. La llengua s’aprèn, quan és útil aprendre-la. El projecte lingüístic català implica garantir la continuïtat del català com a llengua de cohesió social i potenciar el plurilingüisme dels nostres alumnes.

– Estem preparats per fer-ho?
Ens hauríem de preguntar si la formació inicial dels mestres dóna resposta o no a aquesta necessitat.

– Les Terres de l’Ebre és un dels territoris catalans on més es parla el català. Com creus que evoluciona la llengua en un lloc com les Terres de l’Ebre, considerat frontera?
Les Terres de l’Ebre no són una frontera, són el centre de la comunitat lingüística. Sou una zona de cruïlla. Tant el País Valencià com el Matarranya compartiu la mateixa variant de la llengua, ja que és un territori que formava part del Bisbat de Tortosa. Això no és casualitat sinó que respon a una estructura de població. Fa poc vaig estar a Sòl-de-Riu a les Cases d’Alcanar, i quan arribes al riu Sénia hi ha un cartell que posa ‘Frontera natural entre Catalunya i València’. Fa molta gràcia aquest cartell perquè, de frontera, no n’hi ha cap! I més a l’estiu, que no hi ha ni una gota d’aigua! El que sí que canvia és la realitat sociolingüística. Si volem saber què passa amb el català quan no hi ha polítiques lingüístiques només hem d’anar al Matarranya… Allà veiem claríssim el paper secundari de la llengua catalana. Ara al País Valencià torna a haver-hi un govern a favor de la llengua, que es creu que el valencià és una forma més de parlar català, però durant molts anys, això no ha estat així.

– Aquestes conferències també tractaran l’ús de la llengua en els joves i adolescents. Com veus la situació de la llengua actualment? Creus que l’argot juvenil, els nous usos de la llengua fruit de la comunicació en xarxa i la cada vegada major introducció de neologismes amenaça el català?
Generació rere generació, s’han donat canvis dins d’una mateixa llengua, utilitzant termes que provenen d’altres llengües. Això és relativament normal. I més que ho sigui de l’anglès. El que no és tan normal és que hi hagi una llengua que envaeixi els registres informals de l’altra llengua. I quan això passa és quan ens hem de començar a preocupar.

– Per què?
Una cosa és un esnobisme, un neologisme, una actitud, una manera de vestir, que no afecta l’estructura lingüística. El que és preocupant és que la invasió sigui a tot nivell i afecti també les estructures morfosintàctiques. La llengua que està alternant bona part del territori no és l’anglès, sinó el castellà. Està envaint registres que demostrarien la vitalitat de la llengua catalana. Més en àmbits urbans, és clar. Frases fetes, lèxic més específic… Ens hem de preocupar quan hi ha dues paraules amb un mateix significat i sempre s’acaba imposant la més propera a la llengua castellana, més que aquelles que són més patrimonials del català. Aquest fenomen és perillós perquè és invisible. Per exemple, a les àrees urbanes els joves han perdut la doble “l”. Una llauna és una iauna. Un nano aprèn una llengua estrangera si aquesta té un context que li interessa. Estem creant unes noves generacions molt desarrelades. Estem criticant el mateix que s’havia fet en el passat. Abandonar el català com a llengua de l’escola. Si abandonem l’escola, on serà útil aquesta llengua?

– Per això és important la immersió lingüística?
Quan la gent parla d’immersió confon immersió i ensenyament en català. Això és perquè el tema immersió s’ha convertit en el buc insígnia de la normalització. Immersió és una metodologia que es fa servir en qualsevol llengua, quan aquesta llengua que és la llengua vehicular no és la llengua de la majoria dels alumnes. Una escola que vulgui fer l’ensenyament en anglès fa servir les metodologies de la immersió.

– Això vol dir que no a tot arreu és necessari aplicar les polítiques d’Immersió Lingüística?
Exacte. Catalunya té moltes realitats. En el conjunt del principat de Catalunya, un 35% dels alumnes porten el català de casa. La realitat de les Terres de l’Ebre, com dèiem, és una altra. A les Terres de l’Ebre parlaríem d’ensenyament en català. I a la resta d’escoles hauríem d’aplicar el Pla d’Immersió.

– És important que la població entengui aquesta diferència…
Sí, per això hem de considerar l’entorn sociolingüístic. Ni les escoles d’un país són totes iguals, ni  les zones, ni els barris. Els projectes lingüístics s’han d’adreçar a l’alumne. Tot l’alumnat ha de tenir competència lingüística en castellà, llengua de l’Estat i en una primera llengua estrangera i una segona. El repte és intentar tenir uns professionals que puguin fer front a això. No és el mateix fer classe a Bot que a l’Hospitalet de Llobregat, i, si ho estem fent igual, ho estem fent malament. S’ha de promoure un ensenyament personalitzat segons el context. Formar aquests professionals, ser-ne conscients. El professor no s’ha de mirar a ell mateix, sinó mirar el que necessiten aquells alumnes per tenir una igualtat d’oportunitats.

– Quines són les dades actualment respecte a l’ús del català?
Un 8,4% de la població del país afirma no entendre gens o entendre amb dificultats el català, segons dades de l’Enquesta d’Usos Lingüístics del 2013; o que un 23,4% diu que no sap parlar-lo gens, ho fa poc o amb dificultats, segons aquesta mateixa enquesta. Això acaba limitant l’ús del català en una societat bilingüe on majoritàriament tothom entén i sap parlar el castellà.

EL PAPER DEL CATALÀ LES ESCOLES, A DEBAT

La situació de la llengua catalana a l’escola i entre els joves serà l’eix central del segon cicle de sociolingüística Llengua, societat i poder, organitzat conjuntament per l’Antena Cultural Tortosa de la URV, Òmnium, el col·lectiu Som Escola i el Consorci per a la Normalització Lingüística.

Els organitzadors parteixen de la premissa que no escollim lliurement la llengua amb què ens expressem i comuniquem amb els altres, sinó que la nostra elecció està supeditada a l’entorn. En el cas concret de Catalunya, l’ús del català ve condicionat pel fet que un 20% de la població del país afirma no entendre gens o entendre amb dificultats el català, segons dades de l’Enquesta d’Usos Lingüístics del 2013; o que un 36% diu que no sap parlar-lo gens, ho fa poc o amb dificultats, segons aquesta mateixa enquesta. Això acaba limitant l’ús del català en una societat bilingüe on majoritàriament tothom entén i sap parlar el castellà.

En el marc d’aquest nou cicle sobre Sociolingüística s’han programat un total de cinc conferències que s’impartiran al campus Terres de l’Ebre de la URV, l’últim dijous de mes a les 18:00 hores, excepte la del mes de març que es farà en divendres. La inauguració tindrà lloc el proper dijous, 26 de gener i anirà a càrrec d’Ester Franquesa i Bonet, directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i presidenta del Consorci per a la Normalització Lingüística. Mentre que la conferència inaugural la impartirà el doctor Miquel-Àngel Pradilla, professor titular de Fonètica i Fonologia i de Sociolingüística al Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili i també membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans que farà la presentació de l’informe  sobre la situació de la llengua catalana 2015, elaborat per la Xarxa Cruscat i l’Institut d’Estudis Catalans.

La resta de conferències programades són: El sentit de la immersió lingüística i de la jerarquització lingüística en el sistema educatiu català, a càrrec de Pere Mayans i Balcells, cap del Servei d’Immersió i Acolliment Lingüístics del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya; La formació en sociolingüística: element clau per entendre actituds i comportaments, a càrrec de Bernat Joan i Marí de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i exsecretari general de Política Lingüística i exdiputat del Parlament Europeu; Les llengües dins l’aula: una perspectiva longitudinal,  a càrrec de Vanessa Bretxa, professora de la Universitat de Barcelona (UB); i finalment, Usos i percepcions lingüístics de la joventut, a càrrec de Joan Pujolar, professor de la UOC.