LA LLENGUA, ENTRE LA SOCIETAT I EL PODER

llenguacapcalera

Ho sabem des de Foucault: les relacions humanes són, també, i en tots els casos, relacions de poder. Ho són perquè les relacions humanes no es fan mai des de la plena igualtat, i l’absència d’aquesta situa els interactuants en plans diferents. Aquesta desigualtat es fa especialment transparent en la relació humana per antonomàsia: la relació lingüística. Justament per això, la sociolingüística esdevé una potent eina metodològica per al coneixement de les relacions subjacents a l’entramat social. A casa nostra, el discurs de la normalització lingüística del català, per la seua absència de voluntat de denunciar amb claredat la injusta desigualtat que, precisament, feia necessària tal normalització, ha acabat sent ineficaç i ha comportat, a més, el desarmament argumental dels catalanoparlants que experimenten estranyament al seu mateix país, i que saben què és allò que Enric Larreula ha qualificat de “dolor de llengua”. Contribuir a donar a conèixer allò que s’amaga darrere les aparences és justament allò que ens proposen amb el cicle ‘Llengua, Societat i Poder’ d’enguany en el marc del Cicle de Conferències sobre la sociolingüística a les Terres de l’Ebre, organitzat per Òmnium Ebre, Som Escola, Antena Cultural Tortosa de la URV, Ajuntament de Tortosa i el Centre de Normalització Lingüística de les Terres de l’Ebre, amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona. Les conferències tindran lloc al Campus Terres de l’Ebre de la URV. Us hem preparat un recull de tot el que podreu trobar-hi!

Llums i ombres de la normalitat lingüística a la Catalanofonia

Miquel-Àngel Pradilla, director de la Xarxa Cruscat (encarregada d’elaborar —anualment— un informe sobre la llengua catalana en què se sintetitzen tots els estudis sobre evolució demogràfica i dels usos lingüístics al nostre país), és una de les veus més autoritzades per parlar-nos sobre quina és la vitalitat real de la comunitat lingüística catalana, una comunitat en el si de la qual les dades disponibles sobre coneixements lingüístics mostren que, en la darrera dècada, s’ha produït un estancament en xifres relatives que, pel que fa a alguns indicadors, es transforma en una regressió que esdevé ja generalitzada quan ens referim a aquells altres indicadors que no ens informen de coneixements passius sinó d’usos reals. Aquesta perspectiva negativa, que té causes que cal conèixer si és que tenim la intenció d’invertir-la, conviu amb algunes altres dades que obren portes a l’esperança i que ens autoritzen a pensar en un futur de normalitat sempre què, un cop identificats els motius de la progressiva minorització, disposem de les eines simbòliques, legals, polítiques i institucionals necessàries per a una intervenció social rectificadora de la que actualment té lloc i que, pel seu caràcter constant, sistemàtic i sostingut, ha aconseguit convertir-se en invisible als ulls de la majoria parlants (efectius o potencials) de català, que, en conseqüència, han arribat a assimilar com a plenament normal i, per tant, de sentit comú, que, en tant que catalanoparlants, se’ls consideri ciutadans de segona, exposats a possibles represàlies legals, polítiques i administratives.
Quan?Dijous 25 de febrer

Paraula, símbol i societat

Justament l’estudi de l’evolució històrica de les ideologies lingüístiques dominants al nostre país és l’àmbit de recerca de la professora Rosa Calafat, de la Universitat de les Illes Balears (UiB). Perquè les llengües no són mers instruments comunicatius neutrals, sinó codis lingüístics significants que vehiculen continguts ideològics que fan que els parlants vegin algunes llengües com portadors de certs valors que, potser, no atribuiran a d’altres, i com a eines adequades i necessàries per dur a terme projectes polítics als quals determinades llengües s’associen estretament. Pensar, ingènuament, que l’instrument més potent de relació social de què disposem els humans és només una eina asèptica, ens porta a restar impotents davant dels projectes polítics de dominació que es vehiculen, també, a través de la imposició lingüística, que cerca sempre ser invisible a ulls dels potencials dominats, alhora que ens proveeix d’un indicador fonamental per als estudis dels processos de canvi social i d’evolució històrica.
Quan? Dijous 10 de març

Imperialismo lingüístico: El imperio de la lengua común

I de la darrera versió de la ideologia lingüística dominant a l’Estat Espanyol ens en parlarà el professor Juan Carlos Moreno Cabrera, de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), ben conegut en el món acadèmic i darrerament ben conegut també més enllà de la universitat gràcies a la seua tasca de divulgació. El professor Moreno Cabrera va publicar, el 2014, un text que, amb el títol ‘El imperalismo lingüístico Español. El imperio de la llengua común’, li havia estat encarregat per una editorial espanyola que, finalment va decidir rebutjar-li’l. El text va ser finalment publicat, en català, per l’editorial Voliana, que, d’aquesta manera, va posar ajudar a donar a conèixer el treball d’aquest catedràtic de lingüística general que fa temps dedica bona part de la seua feina a identificar les arrels i els motors intencionals de la ideologia que fa, del nacionalisme espanyol, un nacionalisme eminentment lingüístic: els seus mites fundacionals, els interessos econòmics que hi mantenen una relació simbiòtica i el projecte polític del qual és condició de possibilitat.
Quan?Dijous 21 d’abril

La subordinació lingüística: una visió psicològica

Finalment, el professor Ferran Suay, catedràtic de psicologia a la Universitat de València (UV), i dedicat fa temps a l’estudi de les conseqüències sobre el comportament dels individus que genera la pervivència d’una ideologia lingüística supremacista (que descansa en el dogma de la desigualtat intrínseca de les llengües i, per tant, dels seus parlants en la mesura que persisteixin a ser-ho), ens parlarà de les actituds lingüístiques existents a casa nostra (de què produeix, per exemple, el comportament generalitzat de “convergència al castellà”) i del tipus de relació que tendeixen a produir en els individus: de com la inferioritat s’aprèn, es propaga i es perllonga d’una generació a l’altra, i de com, correlativament, la superioritat experimentada subjectivament en la relació lingüística determina la manera relacionar-se amb els altres i de com també pot transmetre’s en forma de currículum ocult.                                                                                                                 Quan? Dijous 19 de maig

 

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s